Administrar

contador de visitas

Caos Calmo

calabruix | 17 Juliol, 2008 12:26

 

Si estau cansats de cervesetes a ran de mar, de passar calor trepitjant la ciutat, de suar i haver-vos de dutxar tres pics els dies, us propòs una bona solució: cinema. Un lloc fresquet, de vegades, massa i tot on gaudir d’una estoneta de bon espectacle.   (Segueix)

Hem estat al paradÝs

calabruix | 01 Juliol, 2008 11:04

migjorn

Si el paradís existeix ben segur que s'assembla a Formentera. Viatjar a aquesta illa és com retornar a tenir 15 anys. El temps s'atura i no existeix res mes que voltar amb un motorino amb un somriure als llavis, el vent (i els bitxets) xocant contra tu, mentre vas carregat d'aletes i ulleres per inspeccionar el fons marí, d'unes aigües cristel·lines, d'un cel extremadament blau.

Necessites anar a Formentera per recordar que la mar és plena de peixos i el cel ple d'estels, que és divertit caminar per les roques amb els peus nus, i descobrir sargantanes pels racons, que n'hi ha prou en seure en una cadira i mirar el teu voltant per entretenir-te, que les cervesses a un xiriguinto són més bones que enlloc, que l'aftersun és imprescindible i que com diuen les mares -T'has de posar crema, que encara queden illes per descobrir i que hi pots arribar caminant per la mar, que els hippis existeixen i que hi ha molts d'italians al món, que hi vull tornar, que no voldria haver marxat, però sé, que tanmateix  m'espera i no la decebré.

 

Primavera sound

calabruix | 26 Maig, 2008 21:35

http://www.primaverasound.com/

Cel

calabruix | 20 Maig, 2008 10:37

CEL
Cap cel no és com el meu cel,
ni cap mar no conté tants blaus
com la meva mar. Cap terra
no té els ocres tan grocs
com la meva terra, ni tan verds
els verds del pinar, però podria
viure en un país pedregós d'arideses
estèrils, podria pregar la gota
a l'ombra eixuta del nigul,
podria fer solcs amb les ungles
i sembrar-hi llavors que mai no brosten
ni fruiten, podria asseure'm en una pedra
sota el sol encès tot esperant, pacient,
la clemència d'un tronc o l'efímera
ombra del voltor que aguaita despulles,
podria nedar en el miratge de les dunes,
menjar escorpins vius i pair el verí 
o beure'm els regalims de la suor.
No podria, però, viure sense tu,
car només on tu ets el cel és cel.
                            Lluís Maicas.

SEDA

calabruix | 17 Maig, 2008 20:00

Fins que al final et besaré damunt del cor, perquè et vull, mossegaré la pell que batega sobre el teu cor, perquè et vull, i amb el cor entre els meus llavis seràs meva, de debò, amb la meva boca al cor seràs meva, per sempre, si no em creus obre els ulls estimada meva i mira´m, soc jo, qui podrà esborrar mai aquest instant que s'esdevé, i aquest cos meu ja sense seda, les teves mans que el toquen, els teus ulls que el miren,
1 2 3 4 5 6 7 8  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS