Dona d'aigua-Home llop

 

Si estau cansats de cervesetes a ran de mar, de passar calor trepitjant la ciutat, de suar i haver-vos de dutxar tres pics els dies, us propòs una bona solució: cinema. Un lloc fresquet, de vegades, massa i tot on gaudir d'una estoneta de bon espectacle.   (Segueix)

Si el paradís existeix ben segur que s'assembla a Formentera. Viatjar a aquesta illa és com retornar a tenir 15 anys. El temps s'atura i no existeix res mes que voltar amb un motorino amb un somriure als llavis, el vent (i els bitxets) xocant contra tu, mentre vas carregat d'aletes i ulleres per inspeccionar el fons marí, d'unes aigües cristel·lines, d'un cel extremadament blau.

Necessites anar a Formentera per recordar que la mar és plena de peixos i el cel ple d'estels, que és divertit caminar per les roques amb els peus nus, i descobrir sargantanes pels racons, que n'hi ha prou en seure en una cadira i mirar el teu voltant per entretenir-te, que les cervesses a un xiriguinto són més bones que enlloc, que l'aftersun és imprescindible i que com diuen les mares -T'has de posar crema, que encara queden illes per descobrir i que hi pots arribar caminant per la mar, que els hippis existeixen i que hi ha molts d'italians al món, que hi vull tornar, que no voldria haver marxat, però sé, que tanmateix  m'espera i no la decebré.

 

Fins que al final et besaré damunt del cor, perquè et vull, mossegaré la pell que batega sobre el teu cor, perquè et vull, i amb el cor entre els meus llavis seràs meva, de debò, amb la meva boca al cor seràs meva, per sempre, si no em creus obre els ulls estimada meva i mira´m, soc jo, qui podrà esborrar mai aquest instant que s'esdevé, i aquest cos meu ja sense seda, les teves mans que el toquen, els teus ulls que el miren,