Administrar

contador de visitas

Quan tu te'n vas...

calabruix | 03 Abril, 2008 07:16

 

 Quan tu te'n vas al teu país d'Italia

i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia
se'm torna el lloc d'un gris inútil ball.
Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se m'aclareix,
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i creix:

"Plagués a déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment".

Entenc molt bé, desgraciada sort,
l'última arrel d'aquest trist pensament,
el seu perquè atàvic, jove, fort
jo sent en mi, corprès, profundament.
Al llit tan gran d'italiana mida
passe les nits sentint la teua absència,
no dorm qui vol ni és d'oblit la vida,
amor, amor, és dura la sentència.

Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se'n va, que creix en sa llargària,
despert de nit somou, somort, de dia.
Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te lluny;
ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores
que compte el temps que lentament s'esmuny.

Vindrà el teu cos que suaument em poses
en el meu cos quan ens sentim ben junts,
i floriran millor que mai les roses:
a poc a poc ens clourem com un puny.

Silenci

calabruix | 25 Marš, 2008 20:44

tot és silenci. Les meves passes fregant el terra i silenci, el remanar de la cullera contra la tassa i silenci, el clic clic de les tecles de l’ordinador i silenci, una aixeta que s’obre, el degoteig de l’aigua i silenci, el brzzz de l’encenedor, l’uff de la pipada i silenci, una cançó somorta i silenci, una porta que es tanca i silenci, el miular de la moixa i silenci, molts miulars siguits de la moixa i silenci, silenci pertot, silenci que ho embolcalla tot, silenci que et permet tenir cinquanta mil records a alhora, brollant un darrere l’altre, i que tot ho inunda, com una taca d’oli que s’expandeix a gran velocitat i que no pots aturar de cap manera, que impregna les rajoles, que les puja de color . De sobte sorgeix el renou, una conversa, un riure, un crit, corredisses per casa, qualque ball, la cuina funcionant a tota marxa, cadires que es mouen, plats que es recullen, sabonera a la banyera, llençols que escampen la seva olor de nets, frzz frzz de besades ...

Lo que quieras oir

calabruix | 25 Marš, 2008 15:18

La ruta natural

calabruix | 16 Marš, 2008 18:34

I jo em demano, cal cap altra raˇ?

calabruix | 07 Marš, 2008 12:57

T'estimo perquè sí.
Perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.
Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.
Perquè és l'amor, dallat, que ha granat al meu llit.
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia.
Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall
a la marea viva que em nega a l'endeví.
Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.
Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.

Maria Mercè Marçal
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS