Administrar

contador de visitas

hidropolis

calabruix | 06 Desembre, 2007 01:03

imagino una ciutat d'aigua, feta de infinites gotes que regalimen una sobre l'altra i en cada una cristalitzen les crisalides de totes les tonalitats de colors saborosos.

La vida secreta de las palabras

calabruix | 28 Novembre, 2007 11:18

A resultes del darrer comentari del post anterior he recordat les pel·lícules d’Isabel Coixet “ Mi vida sin mi”, “Cosas que nunca te dije” i, en especial, “la vida secreta de las palabras” (The secret life of words)  un altre exemple de títol captivador.  El món que descriu na Coixet és íntim i es defineix a partir de la psicologia dels seus personatges. El llenguatge que utilitza per contar les seves històries és veritablement poètic tant pel que fa a les imatges, la música o els textos, i l’amor, la por i la lluita en són els temes centrals.   Quan veus una de les seves pel·lícules et resulta molt difícil aixecar-te de la cadira del cinema i la sensació que et deixa és difícil que mai t’abandoni del tot.  

A la banda sonora de la seva darrera pel·lícula hi ha una cançó d’Anthony and the Johnsons, que en certa manera també ha marcat la meva vida.

El nom de les coses

calabruix | 14 Novembre, 2007 12:15

Crepusculari menor

calabruix | 08 Novembre, 2007 12:18

 

Fa uns anys, amb uns amics, vàrem fer un viatge per setmana santa a Extremadura. Un dia que trascàvem per un poblet, un amic, n'a., molt aficionat a la poesia, va comprar un llibre, de títol Crespusculario menor, i que té com a autor Agustín Villar Ledesma. Com sempre, però no sense haver d'insistir molt, n'a. em regalà el llibret

És un petit llibre de petits tresors, en el qual l'autor reflexiona, sobre l'amor, la lluita, els principis, etc.

Vàrem debatre molt sobre el contingut de les seves màximes. I ara us n'oferesc unes quantes per si us susciten cap reflexió o posicionament. Endavant i fora por!

Que alguien no merezca el amor que recibe no tiene nada de extraño. El amor es independiente de los merecimientos. La reciprocidad es algo que se pretende en el ámbito de los contratos. Y nada hay menos susceptible de ser objeto contractual que el amor. No obstante, siempre he sospechado que quien ama sin merecerlo es un trapecista sin red.
*****
El amor resiste a la perfección. Es más: se nutre de imperfecciones. Sólo así se explica su persistencia en el tiempo, su inmortalidad. Lo perfecto se agota en sí mismo, ultima su razón de ser. Amar es claudicar, ceder, inventar, enfermar, gozar, sufrir, estremecerse y muchas otras cosas más, distantes todas ellas de la perfección.
*****
Evita establecer relaciones afectivas por temor al dolor que pueden entrañar; en realidad intenta con ello organizar un espacio de asepsia sentimental a su alrededor. Inútilmente: los afectos se presentan como los virus: de un modo imprevisto, callado, clandestino, insidioso, sumamente eficaz.
*****
De cuando en cuando le viene a la memoria el recuerdo de esas sensaciones párvulas, inmaduras, de sus primeros y precoces amores, aquellos arrobos infantiles, aquellas taquicardias adolescentes y furtivas. Le sirve para comprobar qué poco ha cambiado.
***** 
Puede que todo idilio necesite la experiencia de la traición y la ruptura para dotar a la memoria de un pretexto doloroso que ennoblezca al recuerdo generado y le otorgue prestigio épico, antes de que la rutina, el tedio y la costumbre lo reduzcan a cenizas irreconoscibles e innombrables.

Taca d'oli

calabruix | 07 Novembre, 2007 09:36

 

 

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS