Dona d'aigua-Home llop

Cat Power

Charlyn Marie Marshall (Chan Marshall/Cat Power) va néixer el 21 de gener del 1972 a l'estat de Geòrgia. Aquesta cantautora nord-americana es caracteritza per un repertori eteri, que interpreta amb un acompanyament auster de guitarra o piano, que dóna relleu a la seva interpretació vocal, molt característica pel seu accent del sud. Tant els seus àlbums com el seus directes solen tenir col·laboracons especials de músics de prestigi, des d'Eddie Vedder fins a Dave Grohl, entre d'altres. "The Greatest" és el setè àlbum de la seva discografia i, malgrat l'equívoc a què pot conduir el títol, no es tracta d'un recull d'èxits, sinó d'un disc d'estudi amb material nou. És un acostament a les sonoritats llegendàries del soul de Memphis, que té com a referència Al Green i el segell Hi-Records.

(icatfm)

 

Conèixer, descobrir, esbrinar, assaborir, tastar, emprendre nous camins. Aquests són sovint els objectius d'un viatge que et sol mostrar paratges nous, no únicament paisatgístics, sinó, moltes vegades, personals.

Properament Astúries serà el destí i segur que ens mostra molt més que la seva bellesa i el tast del bon formatge i la bona sidra.

En el pis de la badia tot és intens

Et diré que t'estim, lluitant amb la tristesa

que m'ofega a moments malgrat tot, malgrat tu.

Et diré que t'estim fent acte de presència

per sentir-me més viu, més de ple en aquest món

on adopta el meu cos la forma d'un llenguatge

amb el qual et puc dir, al vol de la carícia,

que estic trist perquè pens que la vida em curteja,

i també que t'estim. T'ho diré davant gent,

onsevulla, a tothora, en sentir-me capaç

de dir-ho amb nous matisos pel camí dels calfreds.

t'ho diré de rampell, al matí a mitjan feina,

traient el cap enmig de tants de noms que em volten

sense aconseguir més que un foc d'estellicons.

Escriuré que t'estim amb geroglífics propis

pels murs dels excusats dels cinemes de barri

vora aquells mots gravats al cim de la tristesa

que, empetitint la meva, els veig i em fan plorar.

Et diré que t'estim a les cinc de la tarda

quan els àngels condormen amb les ales plegades,

pels pollancres del parc. Pensaré que t'estim

en estar-nos besant, a cos sencer, certíssims,

dins la cambra silent, en punt, enmiquelada,

aquideçà d'un món que ignoram si existeix.

Faré senyals de fum cap allà on et trobis,

t'enviaré coloms amb mots d'escampadissa

travessant un espai d'impossibles distàncies.

T'ho diré de bell nou dins l'ascensor que ens puja

al pis de la badia, on fa fresca i fa tu,

i passaré les tardes, si torna la tristesa,

buidant calaixos plens de dirés-que-t'estim.

"El Pis de la badia" Miquel Àngel Riera

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!