Administrar

contador de visitas

La bona comunicaciˇ ens fa mÚs felišos?

calabruix | 11 Febrer, 2008 18:36

El temps s'esmunyia i de tant en tant ella aixecava una mica el cap i el mig girava d'una manera molt subtil i delicada, i després suaument l'inclinava i aclucava un pèl els ulls o els abaixava per mirar a terra. Ni un sol cop vaig veure que ell la mirés, ni tampoc la filla. Cap gest de proximitat, de complicitat, de tendresa, d'afecte. A poc a poc va començar a semblar incòmoda i qui sap si no sentia ja alguna mena de penediment per no haver fet res, per la seva passivitat. Unes microexpressions de la cara feien veure que estava dolguda i ja de seguida la manera com premia els llavis era la mostra més fefaent que, si encara no ho estava, s'anava empipant per moments.

[...] Jo pensava que aquelles relacions estaven molt malmeses i que allí hi havia poca felicitat. I l'home i la noia, cadascun pel seu compte, parla que parlaràs, s'exclamaven i feien gestos ben visibles i les seves cares reflectien estats emocionals diversos, que no tenien res a veure amb la seva trobada familiar. [...]

La naturalesa havia invertit, pel cap baix, dos-cents milions d'anys per dissenyar uns paisatges facials com els humans. I per això en una dona de la seva edat, en una cara on hi ha les traces de totes les emocions, hi poden emergir espurnes, microexpressions, d'una bellesa extraordinària: un sistema muscular avesat a tots els tons i una pell amb unes ganes boges per sobreviure poden fer emergir paisatges increïbles que provocaran molt fàcilment ressonàncies emotives capaces de projectar la ment cap a extensos i intensos moments de felicitat.

El diagnòstic que podia fer un observador, si és que podia ser objectiu, era ben clar: aquella relació que vint anys endarrere s'hauria teixit amb els fils del llenguatge i del mostrari de les emocions més positives, i que les esperances i els compromisos haurien enfortit, ara la veiem del tot esfilagarsada.

Aquesta situació, ben real, ens podria servir molt bé com a metàfora d'una bona part de la vida d'avui i d'alguns efectes col·laterals del desplegament de les noves tecnologies sobre les identitats i els comportaments de les persones. Amb els mòbils, per exemple, hem entrat en un univers on funciona una mena de paradoxa, ja que ens relaciona amb una persona que pot estar molt lluny alhora que ens aïlla, com en el cas que presentem, de la persona asseguda al nostre costat, que acaba fent un paper d'estaquirot. La nostra espècie mai no havia passat per experiències com aquestes, mai, i qui sap si les tecnologies de la comunicació no ens duran a reconfigurar una mica la nostra circuiteria cerebral per adaptar-nos a un món cada cop més ple d'identitats i de presències múltiples. [...] Mai no havíem experimentat directament aquesta nova realitat de múltiples nivells fins que la tecnologia no ho ha fet possible, en fer dansar les coordenades i esborrar les fronteres d'espai i temps. [...] El mòbil facilita, i molt, els lligams, si bé sembla que els vol febles. De fet, en la nostra societat tenim prou motius per afirmar que les més noves tecnologies han afavorit l'afebliment de les relacions. Els nostres cervells, però, demanen lligams ben forts.

Comentaris

  1. massai

    massa informaciˇ en aquesta hora, mÚs endavant ho llegirÚ i em comunicarÚ,

    massa i | 11/02/2008, 23:51
Afegeix un comentari
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS