SEDA
calabruix | 17 Maig, 2008 22:00
Fins que al final et besaré damunt del cor, perquè et vull, mossegaré la pell que batega sobre el teu cor, perquè et vull, i amb el cor entre els meus llavis seràs meva, de debò, amb la meva boca al cor seràs meva, per sempre, si no em creus obre els ulls estimada meva i mira´m, soc jo, qui podrà esborrar mai aquest instant que s'esdevé, i aquest cos meu ja sense seda, les teves mans que el toquen, els teus ulls que el miren,
Propostes de literatura | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (1) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
L'aigua t'atrapa. El seu magnetisme fa que quedis absort davant la seva imatge. T'hi capbusses i és com ésser a un altre univers, on les lleis que actuen a la terra ja no hi tenen cabuda. El cos deixa d'existir com l'hem conegut fins ara i es converteix en una espècie de bombolla juganera. Una vegada que hem estat temptats per la força de l'aigua, mai més no podrem restar-hi lluny per molt de temps. El llop també t'atrapa. La seva mirada t'hipnotitza, t'atemoreix però et subjuga. La seva elegància, el seu guait altiu des de la distància ens sotmet i ens captiva.
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
passen les hores
i deixen una pesadesa aguda en el meu cos ferit
de tants dies sense tu.